Dormir sobre la neu

El cap de setmana del 5 i 6 de juliol passat vaig fer una excursió al Pirineu d'Osca i d'Occitània per fer el Taillon. Em va fer molta il·lusió perquè vaig poder estar a llocs mítics en el Pirineu com el circ de Gavarnia i la Bretxa de Roland i veure el salt més alt d'Europa, de 700 metres d'alçada! A més, en ple juliol vam dormir en tenda a 2.200 metres... sobre la neu! Una experiència inoblidable en una excursió força assequible (vam dur grampons i piolets). Us en passo alguna foto perquè us en feu una idea.

Pujant...


El circ de Gavarnia amb el salt d'aigua més alt d'Europa

El circ de Gavarnia i el refugi de Tarradets a la dreta


Arribant al refugi de Terradets


La Bretxa de Roland

Perdre la consciència

He estat uns dies una mica desconnectat. És trist com la feina i les cabòries fan que deixis de pensar en tu mateix, que siguis una ànima en pena i que només en moments concrets recuperis el teu jo i siguis conscient de qui ets. Tinc, i em sembla que molta de gent també, la tendència a deixar-me endur per les circumstàncies externes i a entrar en un remolí de pensaments: "què haig de fer ara, què haig de fer demà, coses que m'han passat i que m'agraden, acabar la feina, coses que m'han passat i que no m'agraden, sentiments, emocions, preocupacions...". És tota una ebullició de coses que ara apareixen i ara se'n van. És difícil aturar-se, ser conscient de cada moment que visc i gaudir-lo. No deixar-me endur pels pensaments descontrolats. Això fa que no visqui coses tant senzilles com respirar, prendre consciència de mi mateix i dels altres, estar per mi i pels altres i de gaudir cada moment de la vida més que perdre'm per aquesta espiral caòtica de pensaments. I organitzar-me una mica la vida. Amb el cap perdut, com puc gaudir de la vida i planificar el meu futur? I com puc organitzar-me per tenir uns moments per escriure en el bloc?

Aniversari

Avui ha estat el meu aniversari. En faig 32! Ha estat (de moment) un dia normal. De fet, no esperava que fos especial. Esperar que un dia sigui especial només perquè és el teu aniversari no té gaire sentit. I he anat tant de bòlit que tampoc he pogut planificar gaire res perquè sigui especial. Això sí, les felicitacions que he rebut m'han fet molta il·lu! :)

Marea roja

El diumenge era un dels molts que no seguíem el futbol. Era en un concert i de cop vaig començar a sentir petards i, al cap de poc, algun cotxe que corria amb banderes espanyoles. Em va sobtar veure aquesta gent però llavors em vaig aturar i vaig pensar que era normal que si se senten espanyols s'alegrin que la selecció espanyola guanyi. Érem molts els que el diumenge volíem que guanyés Alemanya però jo vaig mirar de generar distància perquè, tot i que és comprensible l'actitud, crec que no serveix de gaire estar pendent de si Espanya perd. Enlloc de ser negatius crec que hauríem d'apostar per ser positius i defensar les nostres seleccions.
Perquè el que sí és totalment anormal és que les federacions espanyoles i el govern "democràtic" de Zapatero posin tots els pals a les rodes amb actituds mafioses i de suborns (mireu sinó Fresno) per negar el dret legítim que els catalans tenim a tenir seleccions. Són coses que, trigarà molt o poc però que al final aconseguirem.
Llavors potser que sí que seguirem amb afició els mundials perquè hi jugarà "la nostra". Hi quan parlo de la nostra no parlo de TVE3, que ha fet un paper ben galdós aquests dies amb el seguiment de la "selección".