D'un altre món...

De vegades em fa l'efecte que estic en un altre món o que la gent viu en un món diferent del que visc jo (que, ben mirat, ve a ser el mateix). Avui se m'ha acudit comentar-li al meu germà si feia gaire que havia començat el Campionat d'Europa de futbol (no sé si se'n diu així). Doncs el meu germà ha començat a exclamar que com podia ser que no n'estigués al cas, que a a la tele en parlen i que a la feina no hi ha altre tema de conversa.

Això és com la cançó aquella del Chikiliquatre, o una cosa així. Sabeu que no he sentit mai la seva cançó? Només gent que canta "perrea, perrea". I no és que hagi fet gaire esforç per evitar-ho. Només vaig marxar un dia del menjador per no sentir-la.

Cada cop evito més els mitjans de comunicació de masses, que són els generadors de consciències, gustos i pensaments més importants del moment. I sí, segurament que no estaré al cas del que la majoria de la gent sap però, fins a quin punt és interessant?
M'horroritza imaginar que hi haurà un dia on tothom s'asseurà davant de la tele per veure el mateix programa de televisió de la mateixa cadena (de fet, si mireu les notícies dels diferents canals, ben poca diferència hi ha; quina pluralitat!). I que tothom vestirà segons la moda del famós de torn i que quan un pilot de cotxes guanyi, tothom sortirà al carrer per celebrar-ho. I que a ningú se li acudirà d'escoltar un disc no comercial o veure una pel·li que no tingui els estereotips de la típica americanada. I que la gent estarà més al cas del que li passa a un de la tele que no pas del que li passa a ell mateix.

M'adono que de vegades he estat esclau d'aquesta tendència i que com més me n'allunyi, més a prop estaré de mi mateix. Vull deixar de ser un espectador passiu que m'empasso el primer que em posen al davant! Vull alliberar el meu cap de neurones ocupades en coses que en el fons no m'interessen. La vida me l'he de fer jo al meu gust i en vull ser protagonista actiu!

Ara mateix xalo més escrivint aquest text que no pas veient 22 persones al darrera d'una pilota. Perquè, suposo que deuen jugar avui, no? ;) I demà, quan tothom parli del futbol, jo els diré que no l'he vist i em prendran com una persona d'un altre món... Potser és que ho sóc?