De vegades em fa l'efecte que estic en un altre món o que la gent viu en un món diferent del que visc jo (que, ben mirat, ve a ser el mateix). Avui se m'ha acudit comentar-li al meu germà si feia gaire que havia començat el Campionat d'Europa de futbol (no sé si se'n diu així). Doncs el meu germà ha començat a exclamar que com podia ser que no n'estigués al cas, que a a la tele en parlen i que a la feina no hi ha altre tema de conversa.
Això és com la cançó aquella del Chikiliquatre, o una cosa així. Sabeu que no he sentit mai la seva cançó? Només gent que canta "perrea, perrea". I no és que hagi fet gaire esforç per evitar-ho. Només vaig marxar un dia del menjador per no sentir-la.
Cada cop evito més els mitjans de comunicació de masses, que són els generadors de consciències, gustos i pensaments més importants del moment. I sí, segurament que no estaré al cas del que la majoria de la gent sap però, fins a quin punt és interessant?
M'horroritza imaginar que hi haurà un dia on tothom s'asseurà davant de la tele per veure el mateix programa de televisió de la mateixa cadena (de fet, si mireu les notícies dels diferents canals, ben poca diferència hi ha; quina pluralitat!). I que tothom vestirà segons la moda del famós de torn i que quan un pilot de cotxes guanyi, tothom sortirà al carrer per celebrar-ho. I que a ningú se li acudirà d'escoltar un disc no comercial o veure una pel·li que no tingui els estereotips de la típica americanada. I que la gent estarà més al cas del que li passa a un de la tele que no pas del que li passa a ell mateix.
M'adono que de vegades he estat esclau d'aquesta tendència i que com més me n'allunyi, més a prop estaré de mi mateix. Vull deixar de ser un espectador passiu que m'empasso el primer que em posen al davant! Vull alliberar el meu cap de neurones ocupades en coses que en el fons no m'interessen. La vida me l'he de fer jo al meu gust i en vull ser protagonista actiu!
Ara mateix xalo més escrivint aquest text que no pas veient 22 persones al darrera d'una pilota. Perquè, suposo que deuen jugar avui, no? ;) I demà, quan tothom parli del futbol, jo els diré que no l'he vist i em prendran com una persona d'un altre món... Potser és que ho sóc?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Hola, voltant pel bloc de la Utnoa he trobat el teu i el trobo interessant. T'aniré llegint de tan en tan.
No sé si ets tu el que vius en un món estrany o som els altres. El que es nota, es que tens clar el que vols i el que t'agrada, i tots no podem dir el mateix.
Llegint aquest post veig que jo corresponc a la part de les masses: escoltar la mateixa música, mirar les mateixes pelis, vestir seguint la moda, etc. Sempre he sentit la necessitat de ser acceptada per la gent i m’he esforçat per ser una més del ramat fins al punt de perdre la meva pròpia identitat, però d'un temps aquí sembla que tot això se'm quedi petit i que no m'acabi d'omplir. Intento canviar (si es que he de canviar), conèixer noves coses, però no sé que és el que busco. Es complicat suposo.
Hola Ana, què tal? No sé si el meu text és massa pedant però no ho volia ser. Tothom té dret a fer el que vulgui i no vull dictar a ningú què ha de fer.
El que sí em sap greu és la tendència que tenim, en menor o major grau, a "voler fer el que fa la majoria". I la por de no ser reconeguts o acceptats per la societat. Sembla que tinguem l'obligació de saber i fer certes coses per ser normals. Que afegir-nos al que fa la majoria ens doni un refugi.
Costa, però jo intento desmarcar-me de tot això. Té els inconvenients perquè molts vegades he hagut d'anar a un concert o veure una pel·lícula o anar a la muntanya sol o amb poca gent però tens la compensació de fer el que t'agrada. No vull ser elitista, al contrari: m'encantaria que tothom tingués la possibilitat d'accedir a altres tipus de cultura i de forma de vida i que, a partir d'aquí, tothom decidís lliurament. La pena és que moltes vegades no tenim accés a aquestes alternatives perquè els mitjans de masses les silencien. Per sort, a internet encara hi ha força escletxes on accedir-hi.
Ens anem llegint i escrivint! :)
Vaja, jo també vull ser d'unaltre món. Cada cop veig menys la tele, procuro veure només pelis quan la miro perquè és el que dius tú, acabem tots aborregats amb tanta falàcia barata adormidora, i jo el que vull és estar desperta !
Publica un comentari a l'entrada