Us ha passat mai que un dia coneixeu una persona i comenceu a veure i sentir que hi compartiu moltes coses, que teniu gustos semblants, formes semblants de veure la vida i el món? Que quan esteu amb ell / ella hi esteu molt bé i que quan us en separeu només penseu en quan la tornareu a veure? Sembla una típica història d'amor, oi?
El cert però, és que no ho tinc clar... pot ser que em senti tant a prop d'aquesta persona que pugui arribar a confondre l'amistat per l'amor? Si no n'estic segur ni jo mateix dels meus sentiments, val la pena arriscar-se, explicar-li-ho i alterar una relació d'amistat que fins ara m'omple? Ho puc engegar a pastar fang? Sortiré algun dia de dubtes? Per què em costa tant d'interpretar els sentiments...?
La línia entre l'amistat i l'amor de vegades és fina, molt fina...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Hola, passejava per aqui i he anat a petar al teu blog, em sembla molt interessant, ja t'aniré llegint! Respecte a lo de confessar els teus sentiments, penso que cadascú ha de fer el que sent. Vull dir que si un dia esteu parlant i surt el tema i et veus capaç de dir-li doncs endavant, si és una bona amistat no té pq trencar-se. Sempre pots tentejar una mica el terreny a veure que pensa l'altra part. Una abraçada!
Hola nauzzet! Que bé que ens hàgim trobat! M'ha fet gràcia veure el teu missatge. Veig que també ets força novella, eh? ;) Ens anem veient i comentant. Et posaré un enllaç des del meu bloc!
Sobre el que dius, no ho sé, m'estimo més esperar una mica a veure si m'aclareixo jo mateix abans d'involucrar-hi l'altra persona. Si jo mateix no ho tinc clar ja anem bé! Sóc un desastre amb potes... :)1
Publica un comentari a l'entrada