Cap a Brussel·les!

Aquest dissabte 7 de març me'n vaig amb una colla cap a Brussel·les a la mani que organitza 10 mil a Brussel·les. Serà un bon moment per donar a conèixer a Europa i al món el conflicte que hi ha entre els Països Catalans i Espanya, un conflicte que fa segles que dura, tot i que molts volen fer veure que no existeix. Un bon moment per reivindicar el que en qualsevol democràcia estaria acceptat: el dret als catalans a decidir el nostre futur sense les cotilles imposades per la Constitució i d'un Estat Espanyol que ens vol assimilar i diluir. Pel dret dels pobles a existir, visca Catalunya lliure! Visca els Països Catalans lliures!

Somnis i records

Ja t'he dit que tinc poca memòria. Per això tinc ganes d'estar amb tu per recordar la teva cara, la teva mirada, la teva tendresa, la teva escalfor... i per comprovar que allò que vaig viure i sentir no és un somni. I vull que quan ens trobem i em pessigui la galta, no em desperti de res. I que encara hi siguis. I que ens fonguem en una sentida abraçada!

En un núvol...

Em preguntes que com estic? Doncs mira, un altre matí sense fer res, a part de pensar en ahir, les abraçades, les carícies i la tendresa d'unes hores que van semblar minuts. A diferència de la setmana passada però, ara el que em treballa no és el cap sinó el cor... Quin canvi! Estic en un núvol. Avui no faré res, ho tinc clar. A part de riure sol, escoltar el disc de la Ivette Nadal... i sentir encara el teu cos entre els meus braços. Avui no faré res i no me'n culpabilitzo. Que bé que em sento! I mentrestant, esperant qualsevol notícia que em faci saber coses de tu i que em confirmi que aviat ens veurem. Em preguntaves que com estic? Així estic! :)

No fotre res

Normalment tendeixo a exigir molt de mi mateix i a creure que hauria pogut fer les coses millor de com les he fet. És qüestió de ser perfeccionista o d'estar insegur? O potser les dues coses? Massa sovint em culpo del que faig o deixo de fer, com si fos un sergent de mi mateix.

La qüestió és que durant aquest matí m'he proposat de no fer res sense tenir sentiment de culpa. Vaja, res: repassar correus, reflexionar, publicar missatges i fer feinetes "no productives". No ho sé, últimament no tinc gaire feina (la crisi) i avui no tenia gaire res a fer ni estava motivat i m'he posat a prova. I no m'he sentit malament!

De vegades va bé deixar d'autocastigar-nos. Hem d'entendre que no som robots i que de vegades no estem tan fins com voldrien. I que per bé que vulguem fer les coses, sempre hauríem pogut fer les coses millor.

Això sí, aquesta tarda treballaré una mica i miraré d'enviar algun currículum, que tampoc no és qüestió de no fotre brot durant tot el dia... ;)

Any nou, vida nova?

Bon any a tots!
Amb l'inici d'un any comença un nou cicle. De fet, comença un nou cicle que s'inclou en cicles més petits. Tot en aquest món comença i s'acaba i tot està fet de cicles: el dia i la nit, les setmanes, els mesos, els anys... fins i tot, des de la perspectiva de la nostra curta existència, la vida i la mort també forma part del cicle de l'univers. Crec que és bonic plantejar-se tots aquests cicles, siguin més curts o més llargs, com un nou començament, com una oportunitat de renéixer i de créixer. És desencoratjador començar un dia, una setmana, un any, sense esperança de ser una mica més feliç, de ser millor persona, de trobar un lloc en aquest món.
Em proposo per aquest any ser més conscient dels cicles i d'anar més en sintonia en aquest "tornar a començar", donar-me oportunitats per millorar i per sentir-me millor i que la gent se senti millor amb mi.
Espero que els desitjos pel vostre inici d'any es compleixin. Sigueu conscients però que cal esforçar-s'hi! :)

Sortides amb raquetes

Aquest hivern hem fet dues sortides hivernals molt boniques. Una, el cim del Noufonts i l'altra, el Balandrau. No he fet gairebé mai esquí però en aquesta ocasió les sortides han estat amb raquetes. Crec que val la pena aprofitar que aquest any hi ha neu i fer una escapadeta tranquil·la per gaudir d'aquests espectacles de la natura!

Viatge a Escòcia

Aquest setembre un grupet vam anar a Escòcia. Va ser una molt bona experiència. Un lloc ideal per als qui els agrada la natura i els paisatges. Vam xalar molt i a més, el temps va acompanyar força per ser Escòcia. Aquí en teniu algunes fotos. Com a curiositat, l'11 de setembre vam penjar una estelada a l'asta del castell del Llac Ness. Així van onejar per un moment la bandera escocesa i la catalana! Espero que aviat les dues nacions tinguem la mateixa fi: la nostra llibertat.