dimarts, 13 de gener del 2009

No fotre res

Normalment tendeixo a exigir molt de mi mateix i a creure que hauria pogut fer les coses millor de com les he fet. És qüestió de ser perfeccionista o d'estar insegur? O potser les dues coses? Massa sovint em culpo del que faig o deixo de fer, com si fos un sergent de mi mateix.

La qüestió és que durant aquest matí m'he proposat de no fer res sense tenir sentiment de culpa. Vaja, res: repassar correus, reflexionar, publicar missatges i fer feinetes "no productives". No ho sé, últimament no tinc gaire feina (la crisi) i avui no tenia gaire res a fer ni estava motivat i m'he posat a prova. I no m'he sentit malament!

De vegades va bé deixar d'autocastigar-nos. Hem d'entendre que no som robots i que de vegades no estem tan fins com voldrien. I que per bé que vulguem fer les coses, sempre hauríem pogut fer les coses millor.

Això sí, aquesta tarda treballaré una mica i miraré d'enviar algun currículum, que tampoc no és qüestió de no fotre brot durant tot el dia... ;)

3 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Jo penso que està bé ser exigent amb un mateix, el problema es que molts cops no sabem repartir la nostra exigència en tots els aspectes de la nostra vida i el nostre caràcter. A mi em passa que sóc molt i molt exigent, fins al punt de cometre veritables estupideses, amb el meu físic, amb el que la gent pensi de mi, en com actuar... massa ja t'ho dic ara. En canvi mai he estat massa exigent amb els meus estudis o el tipus de feina que tinc... gens per dir-ho d'alguna manera.
Tan de bo pogués repartir equitativament les meves exigències, potser així tot rutllaria millor.

Pel que fa a tu, si et sents bé amb tu mateix doncs a seguir així no? En tot cas, per alguns dies que facis una mica més el “vago” tampoc passa res.

Per cert, a tu que t’agrada tan la muntanya, les excursions... et deixo aquí la direcció del nou blog que ha obert el grup d’excursionisme del meu gimnàs, per si t’interessa passejar-t’hi de tan en tan
http://ekkeoutdoor.blogspot.com/

Gemma ha dit...

Hola noi, quan de temps! crec que a tots ens pasa una mica aixo de pensar que algunes coses les podríem fer millor o sentir-nos culpables per no fer això o allò...el més important : no fustigar-nos, som humans i tenim els nostres més i els nostres menys.. està bé agafar-se temps d'en tant en tant, simplement, per no fer res i no sentir-se culpable..aviam si ho practico algun cop i ho aconsegueixo,jeje...molta sort ! per cert, precioses fotos, les últimes publicades, he gaudit veient-les !. Salutacions

Camí de rocs ha dit...

Anna i Gemma, teniu raó. Prou pressions que tenim externes, només falta que ens n'imposem a nosaltres mateixos. Fora aquest sentiment de culpa sense justificació!