divendres, 11 de juliol del 2008
Perdre la consciència
He estat uns dies una mica desconnectat. És trist com la feina i les cabòries fan que deixis de pensar en tu mateix, que siguis una ànima en pena i que només en moments concrets recuperis el teu jo i siguis conscient de qui ets. Tinc, i em sembla que molta de gent també, la tendència a deixar-me endur per les circumstàncies externes i a entrar en un remolí de pensaments: "què haig de fer ara, què haig de fer demà, coses que m'han passat i que m'agraden, acabar la feina, coses que m'han passat i que no m'agraden, sentiments, emocions, preocupacions...". És tota una ebullició de coses que ara apareixen i ara se'n van. És difícil aturar-se, ser conscient de cada moment que visc i gaudir-lo. No deixar-me endur pels pensaments descontrolats. Això fa que no visqui coses tant senzilles com respirar, prendre consciència de mi mateix i dels altres, estar per mi i pels altres i de gaudir cada moment de la vida més que perdre'm per aquesta espiral caòtica de pensaments. I organitzar-me una mica la vida. Amb el cap perdut, com puc gaudir de la vida i planificar el meu futur? I com puc organitzar-me per tenir uns moments per escriure en el bloc?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
M'ha agradat llegir-te, enhorabona, tens el do de poder escriure com et sents ! això va bé.
I qui no està perdut? i qui és sempre plenament conscient? i quí té sempre dominats els pensaments? si coneixes algú me'l presentes, no per res, sinó per veure si realment és humà, ok?
Tot és anar fent, es bo anar fent ! no creus?
Salutacions.
Hola Gemma, gràcies per anar-me llegint! Sí que és bo anar fent però crec que també és bo analitzar com et sents, la teva relació amb el món i amb les altres persones. I moltes vegades m'adono que tot això es veu enterbolit per sentiments i emocions que m'impedeixen gaudir del moment. I miro d'aconseguir, de mica en mica posar ordre al meu cap i no deixar-me endur per la irracionalitat i el desordre mental. És difícil però amb voluntat i constància crec que faig algun passet petitet ;) Ens anem llegint i escrivint! :)
Respira fons, omple't d'oxígen i energia i no deixis que les circumstàncies se t'enduguin, sinó tu que portis les circumstàncies com vols.
Una abraçada ben forta ;)
aigua_clara_
Publica un comentari a l'entrada