La plugim constant parlava el maig passat del llibre "El Secret". Jo aquells dies me'l vaig llegir i posteriorment n'he llegit un altre, "L'Essència del Zen". És curiós perquè els he trobat totalment contraposats.
Per una banda, "El Secret" defensa que si vols aconseguir una cosa, l'actitud que has de mantenir és de donar ja per fet que la tens i agrair a l'Univers el fet de tenir-la. El fet de tenir aquests pensaments cap a una cosa fa que, automàticament, l'anomenada llei de l'atracció te la porti. D'aquesta manera, segons aquesta teoria, tothom pot aconseguir-ho tot amb convicció i agraïment.
El plantejament de l'"Essència del zen" és diametralment oposada. Diu que el desig ens genera molts de pensaments que no ens deixen ser feliços i defensa que la postura que hem de tenir davant de la vida és la d'acceptar les coses que ens vénen amb naturalitat, fins i tot les negatives. Defensa que moltes vegades, les coses negatives ens afecten no per elles mateixes sinó per tots els pensaments que hi apliquem al voltant. Per tant, si sabem controlar tots aquests pensaments farem que el dolor sigui molt més lleu.
És l'etern dilema: Cal lluitar per tot el que vols? No et pot generar això frustracions i desenganys? Per altra banda, acceptar tot el que ve sense voler-hi intervenir no fa que t'estanquis?
Hi ha algun punt d'intersecció que conciliï els dos punts de vista? Potser sí, que hem de lluitar pel que volem però, què volem? Si volem la lluna en un cove serà difícil que ens sentim realitzats. Potser el secret (ui, no ho dic en relació al títol del llibre... ;) és primer saber què és el que vols, de manera que el que triïs sigui raonable i et pugui fer feliç. Sí, potser és això...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Hola! clar, estàs parlant de la contraposició entre la filosofia oriental i la occidental, no? A mí m'agrada agafar el que m'interessa de cadascuna..."El secret" no està malament, però per la meva manera de veure, és molt idealista, això de què desitjant i donant per fet, tot et vingui, ejem,ejem...Sí, penso pot ajudar, però clar, posant molt d'un mateix per aconseguir els propòsits.
L'altre no l'he llegit, però sembla prou interessant.
D'altra banda si t'agraden aquests temes, no sé si coneixes : "El Tao Te Ching" de Lao-Tze, que diu coses així :
"El que conoce lo externo es un erudito.
El que se conoce a sí mismo es un sabio.
El que conquista a los demás es poderoso.
El que se conquista a sí mismo, es invencible.
El que no tiene deseos, todo lo posee.
El que no vive para sí mismo, domina.
El que se afirma en la calma, perdura.
El que vive en el Tao, alcanza la inmortalidad."
A mí m'agrada molt. Perdona si m'he enrotllat, però és força interessant aquest tema :) Salut !
Amén. Nada más que añadir a ello. No se por qué, ciertamente. Quizá se deba a que soy profesor de Taiji. O no. jajajajajaja. Un saludo por tu bello texto. Gracias!!
Publica un comentari a l'entrada